El Bernés és un impressionant gos tricolor, gran i amb una disposició molt amable. És intel·ligent i fort, i té l'agilitat natural per a exercir les funcions de tir i pasturatge per a les quals va ser originalment criada i utilitzada aquesta raça en la seva Suïssa natal. Tot i que, històricament el Bernés ha estat un gos de treball, també prospera brillantment com a gos casolà. De qualsevol manera, necessita exercici i estímul mental per mantenir-se en bones condicions.
És un gos afable i confiat en si mateix, calmat, alerta i encara que pugui semblar indiferent amb els estranys, és resolt, fidel i afectuós dins de la unitat familiar. Funciona molt bé com gos per a la família perquè quan està dins de casa té un baix nivell d'activitat i una forta necessitat d'estar a prop dels seus.
La seva major felicitat és simplement estar al costat dels seus éssers estimats. Si se'l manté abandonat i sense atenció, pot avorrir-se i convertir-se en un gos conflictiu quan no se li ha assignat una tasca específica (Un jardí gran no és suficient per a ell). El Bouvier de Berna adult necessita llargues passejades diàries d'almenys,
una hora de durada per mantenir-se física i mentalment apte, tot i que si encara no ha complert l'any d'edat, ha de tenir exercici limitat per no malmetre la seva encara immadura estructura esquelètica. Aquest gos donarà mostres d'un gran judici i farà tot el possible per guardar i protegir la seva família. També és un bon gos vigilant, ja que avisarà la proximitat d'un estrany o intrús. El possessiu Bernés borda davant la presència de qualsevol que envaeixi el seu territori i el mantindrà a ratlla, però només un acte veritablement extrem provocarà una agressió real. A aquest gos se'l considera absolutament fiable com a mascota i companyia familiar.
Encara que adora als nens, la seva talla i disposició juganera podrien atropellar a un noi petit. I, a despit de la seva naturalesa noble, pot convertir-se en un gos immanejable sense l'educació adequada. El Bernés s'adapta a moltes tasques i és un gos que desitja i té la voluntat de complaure. Mai desafia l'autoritat del seu amo si se li ha educat degudament des d'una primerenca edat. Els Berneses són gossos que tenen també un gran sentit de l'humor i sovint exhibeixen una conducta bufonesca per convertir-se en centres d'atenció. Poden però, manifestar trets de tossuderia que podrien conduir-los a ser una mica manipuladors.
Cal tenir molt presents totes i cada una de les necessitats dels Bouviers, ja sigui en l'àmbit de l'alimentació, costums o forma física.
Els cadells de Bernés han de ser alimentats, durant el primer any, amb una dieta d'alta qualitat elaborada específicament per a cadells de races grans. En aquesta etapa és essencial seleccionar la millor i més adequada dieta possible pel fet que durant el primer any el creixement és molt ràpid.
Els Berneses adults han de menjar també menjar d'alta qualitat, amb nivells de greixos i proteïnes ajustats al nivell d'activitat específic de cada exemplar, al seu metabolisme i condicions de salut. S'ha de posar èmfasi en mantenir al Bernés bé musculós i prim, ja que els gossos obesos són més propensos a les malalties articulars i altres problemes de salut poden afectar el cor, els ronyons i el fetge.
Es considera que un gos és adult quan ha acabat de créixer; en el cas dels Bernés acaben el creixement al voltant dels 2 anys, 2 anys i mig.
La quantitat d'aliment que menja un Bernés pot anar dels 500gr a 1 kg diari aproximadament.
L'aigua és un nutrient tan vital per al gos com qualsevol altre contingut en la seva dieta. És el que manté el seu cos degudament hidratat i el que promou el funcionament normal dels sistemes orgànics.
Durant el procés de l'educació bàsica, cal controlar la quantitat d'aigua que beu el cadell, però un cop estigui educat, haurà de tenir accés a l'aigua fresca tot el temps, especialment si l'està alimentant amb menjar sec. Assegureu-vos que l'abeurador està sempre net i canviar l'aigua freqüentment.
Les races de treball necessiten més exercici que la majoria dels altres gossos, i el Bouvier de Berna no és una excepció. L'estil de vida sedentari és tan perjudicial per al gos com per a una persona. El Bernés, que és un gos gran amb una estructura substanciosa, necessita sortir a caminar distàncies considerables dues vegades al dia. Als cadells no se'ls ha de sotmetre a exercicis vigorosos durant el primer any. Els adults, per la seva banda, necessiten tant temps de carrera lliure per mantenir-se en forma. Si vostè viu en un lloc on no hi ha un jardí tancat, haurà de comprometre's a fer caminar al seu gos uns quants quilòmetres cada dia. Aquells més ambiciosos troben que els seus Berneses també gaudeixen amb una ocasional caminada amb els jocs que consten en cobrar objectes i fins i tot una sessió de natació. L'exercici no només és fonamental per mantenir en forma el cos del gos, sinó també per a la seva salut mental. Un gos avorrit sempre troba alguna cosa a fer, el que sovint es manifesta en forma d'una conducta destructiva. Així és que, en aquest sentit, l'exercici és essencial també per a la salut del seu amo.
El pelatge del Bernés es conserva més sa si es renta setmanalment. El raspallat regular i freqüent és molt beneficiós per a la pell del gos i no només pel seu pèl, perquè el raspallat equival a donar un massatge a la pell que contribueix a distribuir per tot el pelatge dels olis naturals que ella produeix i, a la vegada, elimina la pols i la brutícia. Raspallar a un Bernés no és complicat ni difícil. El raspallat inclou, per descomptat, atendre les orelles, els ulls, les dents, els peus i les ungles. Un examen corporal complet durant el procés de raspallat permetrà apreciar qualsevol ferida, bony, rascada o qualsevol altre problema que pugui amagar el dens pelatge. Un Bernés ben atès no requerirà banys freqüents, llevat que s'hagi posat en contacte amb alguna cosa pudent. Es recomana un bany mensual i, en l'interí, un altre sec que inclogui la neteja de les àrees més problemàtiques. La majoria dels Berneses muden el pèl dues vegades a l'any, i durant aquests períodes el raspallat reiterat (si és possible, diari) mantindrà la casa lliure de pèl. El bany freqüent durant l'estació de muda també accelerarà el procés.
Com passa amb tot, si acostuma el seu gos al fet que el banyin des que és cadell, quan creixi l'assumirà com una cosa natural. Vostè preferirà que ell es comporti bé durant el bany, en cas contrari tot pot acabar, per a tots dos, en un caos d'aigua i sabó. Abans de mullar el pelatge del seu Bernés, raspalleu-lo completament. Amb això eliminarà els embolics i nusos, que són més difícils de treure quan el pèl està mullat. Assegureu-vos que el gos tingui una superfície antilliscant on recolzar els seus peus i llavors comenceu a remullar. Després que el seu gos hagi estat ben rentat cal que sigui completament esbandit. El xampú que es queda en el pelatge pot ser irritant.
El Bouvier de Berna té una predisposició a patir Càncer. Alguns dels símptomes per reconèixer un possible problema de càncer i així poder fer una detecció primerenca són:
Que tingui alguns d'aquests símptomes no vol dir obligatòriament que pateixi càncer, també pot ser simplement que es trobi malament. Però no està de més tenir-los en compte i inspeccionar de tant en tant al nostre Bernés. El Bernés és una raça que també pot patir de problemes de displàsia. Als 15 mesos d'edat, es recomana fer-los unes proves displàsia de maluc i de colze. Tots els nostres gossos estan lliures de displàsia (ja que la displàsia és hereditària) i els lliurem sans, però durant el creixement poden tenir algun trauma que pugui cursar a displàsia, però fins als 15 mesos no es fan aquestes proves. Per tant es recomana que es facin amb un veterinari especialitzat en traumatologia. Nosaltres confiem amb l'Antoni Crespo del Dispensari Veterinari del Vallès.