Va arribar el febrer i malauradament vam haver d'anar al veterinari perquè el Xecu Jr. tenia febre, vòmits i no menjava, li van diagnosticar gastrointeritis. Al cap de 10 dies vam haver d'anar d'urgències perquè el Xecu Jr. va arribar a 40'2 ºC, ens van posar en una consulta apart i li van donar líquids per tal de fer-li baixar la febre i en fer-li el reconeixement van veure que tenia una obstrucció a l'estómac i ens van dir que l'havien d'operar de seguida. Li van realitzar una enterectomia on li van extreure 15 cm d'intestí i una part de l'estómac.
Al cap de dos dies el vam haver de tornar a portar d'urgències, però a Manresa era festiu i ens va costar localitzar el nostre veterinari de confiança, però finalment ho vam aconseguir i li van fer una segona operació d'urgències, on li van treure 20 cm més d'intestí, ja que el tenia perforat. A casa vam decidir que el Xecu Jr. es quedés a casa del veterinari per a la nostra seguretat i la del Xecu Jr., no podia estar en millors mans, l'endemà de la intervenció, el vam anar a veure al centre veterinari i es va posar molt content en veure'ns a tots, va treure les forces d'on va poder i es va aixecar per sortir a fer les seves necessitats; el Xequitu estava super content d'estar amb nosaltres, però vam tornar a optar perquè anés a casa del veterinari.
El divendres 23 de febrer quan ens vam llevar, teníem un missatge del veterinari al mòbil, on ens deia que a les 2:00h de la matinada el Xecu Jr. amb només 20 mesos havia creuat l'Arc de Sant Martí. Vam trucar al veterinari i ens va dir que no havia patit gens, que va estar al seu costat tota l'estona fins que es va deixar anar.
El mateix dia 23, la veterinària va voler fer-li l'autòpsia per veure què és el que realment li va ocórrer; al migdia vam anar al centre veterinari i la veterinària el primer que ens va dir va ser que un altre gos no hagués superat la primera operació, que el Xecu Jr. era un gos molt fort amb moltes ganes de viure.
En fer-li l'autòpsia, va veure que tot el que ells li van fer, estava perfecte, però que l'intestí el tenia com una esponja, el tenia perforat per dins i es filtrava tot cap a la sang, el Xecu Jr. va creuar l'Arc de Sant Martí per una peritonitis que li va provocar una sepsis. El diumenge 25 de febrer el vam incinerar i va ''tornar'' a casa amb nosaltres, sempre estarà amb nosaltres, ja que tot aquest nou projecte és gràcies a ell, sense ell tot això no hagués sigut possible, sense ell no se'ns hagués passat mai pel cap fer aquest pas, i en el seu honor, no ens deixarem vèncer ni rendir-nos.
Des d'aquí, volem donar les gràcies al Jordi i la Rosa del Centre Veterinari Plaça Catalunya de Manresa i a tot el seu equip per tot el que van fer, estem molt agraïts i sempre els tindrem presents i els hi estarem en deute pel tracte tan delicat, personal i professional que ens van brindar. Per part nostra, sou un equip excepcional, sou uns grandíssims professionals i seguirem confiant en vosaltres.
Gràcies a totes les persones que van estar al nostre costat, especialment a la Montse, al Josep, a la Paula i al Titu.
També volem donar les gràcies al Xecu Jr. per haver estat a les nostres vides, d'ell vam aprendre molt i ens va donar molt de tot, va ser un gos excepcional amb només 20 mesos, ens va deixar una marca molt gran que mai, mai, mai podrem oblidar, ni tampoc ho volem. Sempre estaràs amb nosaltres Xequitu, sabem que cada dia camines al nostre costat i ens animes a seguir endavant, la Gala també et troba molt a faltar, però junts ho superarem de la millor manera possible i ens cuidem els uns dels altres
SEMPRE ESTÀS AMB NOSALTRES XEQUITU, T'ESTIMEM.